Carn d'Olla

Manresa passa la mà per la cara a Lleida

Manresa és la veritable capital de la Catalunya interior, no pas Lleida com s'empenya en pregonar el nostre paer en cap. Manresa és el veritable nus de comunicacions de la Catalunya central i interior, no pas Lleida. Manresa sí que té garantida la connexió ferroviària de mercaderies amb el futur Corredor Ferroviari Mediterrani. A Manresa no li cal aeroport, perquè està a quatre passes dels de Barcelona i Girona, i hi ha un aeroport corporatiu previst a Òdena, a costat d'Igualada. Manresa és el veritable pol logístic de la Catalunya interior, i no pas Lleida. Manresa disposa de més de 3 milions de metres quadrats de polígons d'activitats econòmiques. Acull el Parc Tecnològic de la Catalunya Central, amb 67.000 metres quadrats de centres tecnològics, i l'empresa pública Cimalsa ha obert recentment un polígon logístic de més de 7 hectàrees. A més, el principal polígon, el de Bufalvent, mitjançant un acord entre ajuntament i associació d'empresaris, tindrà el curs que ve una llar d'infants de 74 places pels fills i filles de treballadors i treballadores. En plena crisi. A Lleida cap polígon té aquest servei, ni en època de bonança ni ara. La fibra òptica ha arribat també a diversos polígons de Manresa. Manresa aglutina en un sol i dinàmic ens tota la promoció econòmica de la ciutat i comarca. A Lleida fa tres anys que s'arrossega la posada en marxa de GlobaLleida, l'entitat que ha d'aglutinar els organismes d'aquesta índole que encara fan la guerra pel seu compte a la Paeria, Diputació, Cambra de Comerç i UdL. Manresa només té 77.000 habitants. Lleida, 140.000, gairebé el doble. Però el que ha acabat rematant tot el que estem dient és l'estrena, divendres, de l'anomenat Eix Diagonal, la carretera que comunica Manresa directament amb la costa catalana, amb Vilanova i la Geltrú, passant per Igualada. Els manresans es posaran a la platja en 45 minuts, el temps que trigaran en recórrer una carretera de 67 quilòmetres gairebé recta. L'obra va començar el 2003, però l'impuls li va donar el tripartit i ara l'ha acabat el Govern de CiU. El president Mas va dir que la via ha de servir per treballar per la recuperació econòmica i per deixar enrere la boira de la Catalunya interior. Doncs a Lleida en suportarem per molts anys més, de boira, i de boira econòmica, perquè encara no tenim una connexió amb cara i ulls amb la costa de Tarragona. I això que en línia recta Lleida està a 75 quilòmetres de la capital costanera. Ara n'hem de fer 101, de quilòmetres, i conduir hora i quart (quan hi ha sort i sense trànsit) per una carretera recargolada del tercer món. L'autovia per posar-nos a la platja en aquets tres quarts d'hora que gaudiran els manresans trigarà encara uns quants anys a fer-se realitat. Ara no hi ha un ral i durant aquests anys passats de bonança això no semblava una prioritat pels polítics que manaven a Lleida, a Catalunya i a Madrid. Com tampoc ha estat una prioritat l'autovia A-14 a la Val d'Aran, ni l'Eix Pirinenc. Veurem què passa amb els esquiadors britànics que diu que han d'arribar per l'aeroport d'Alguaire a partir del dia 19, quan s'empassin dos hores llargues d'autobús per arribar a la Val d'Aran i bastant més temps per fer cap a Andorra.

Ager Sedetanus