Un alcalde a mitja jornada
"He comunicat als meus col.laboradors i al president José Montilla la meva intenció de dedicar-me exclusivament al món local i dedicar tota la meva energia a seguir amb el projecte de Lleida, i prefereixo no anar ni encapçalar la llista al Parlament". Això deia l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, el dijous 22 de juliol de l'any passat, fotent-li així la porta als morros al seu 'compañero' Quim Llena, primer secretari de la federació socialista de Lleida. Ros no volia encapçalar la llista del PSC per Lleida i l'argument era que Lleida necessitava un alcalde a jornada complerta, no un president de corporació municipal a temps parcial. I reblava el clau quan sentenciava que alcaldes com el de la Seu d'Urgell es podien permetre el luxe de ser diputats alhora perquè manaven sobre una població de 15.000 persones, i no de 140.000, com ell. Ara, l'Àngel Ros es postula com a primer secretari del PSC, una feina molt més feixuga que la de simple diputat al Parlament. Què no dedicarà ara tota la seva energia 'a seguir amb el projecte de Lleida'? Què no vol dedicar-se ja 'exclusivament al món local'? Sí que ha canviat de parer, en només un any! Ara diu que ser primer secretari del PSC és perfectament compatible amb ser alcalde de Lleida, però el què no aclara és si aquesta alcaldia l'ocuparà a mitja jornada, perquè no ho tindrà pas fàcil per redreçar la ruïna del carrer Nicaragüa en el remot cas que fos escollit per la tropa de compromisaris o delegats, la majoria del Baix Llobregat, que el primer que han dit al confirmar-se les intencions de'n Ros és que 'baixa poc per Barcelona'. Uns delegats i uns compromisaris del tot refractaris als missatges ensucrats, fins a la baba, del grup de comunicació que sembla haver adoptat al nostre protagonista per a entronitzar-lo a la cadira calenta de José Montilla. Aquesta incoherència, aquesta girada de jaqueta, no és una estafa als electors lleidatans? Com es compatibilitza, en termes de dedicació, la primera secretaria d'un partit agònic com el PSC amb el pilotatge d'un ajuntament que té 200 milions d'euros de deute i quatre xavos per anar tirant i que no arriben ni per pagar proveïdors, ni empreses de neteja ni per passar la Karcher pels carrers? Perquè ningú li ha recordat a l'Àngel Ros el què va dir el juliol del 2010 i la seva flagrant, i fins i tot metafísica contradicció amb el què defensa ara? És una amnesia pagada? És por? Fa un any no podia despistar ni un moment la seva atenció des del despatx del segon pis de la Paeria, i ara sembla que vulgui fugir d'estudi, ara que ja no es poden fer llotges faraòniques i buides, ni ponts majestuosos sobre el Tigris i l'Èufrates, ni places ni carrers que s'han d'aixecar al cap de quatre dies, ara que els cobradors del frac estan esmolant les eines, ara que Lleida està envaïda per un altre planeta.... Els polítics estan mol mal considerats, els ciutadans d'aquest país els posen a caure d'un ruc a totes les enquestes, però encara se'n salven alguns, sobretot els que són coherents. La història, com diu el clàssic, encara que sigui la història d'anar per casa, posarà tothom al seu lloc.
Ager Sedetanus
3 comentaris:
Molt gran. Algú ho havia de dir.
El que tampoc s'explica és que l'Àngel Ros tampoc és especialment benvingut per molts del PSC. Sembla ser que la miopia i megalomania que ha practicat a Lleida es pot escampar pel país. El primer defecte dels arrogants és menystenir les seves mancances. Feia temps que no us llegíem però l'espera ha valgut la pena.
Deu n'hi do! O sigui, que els de Lleida, hem de quedar-nos a Lleida, pel fet de ser de Lleida. Què vol dir això de mitja jornada? Què un treballador no pot compaginar dues feines? És com si avui li dius a un corresponsal d'un diari, tipus La Vanguardia, que només s'ha de dedicar a fer de corresponsal. Quina sonada tronada! Crec que la gent amb idees, emprenedora i que té capacitat per treballar i gestionar pot fer compatible dos càrrecs. Una altra cosa serà si ho encerta o no! Ave Augustus!
Publica un comentari a l'entrada