Carn d'Olla

El regidor nº28

La Fira de Sant Miquel, que se celebra aquesta setmana, té des de fa tres anys un competidor a Madrid que acabarà fent-li molt de mal. La fira FruitAttraction és una mostra internacional sobre fruites i hortalisses amb un potencial organitzatiu i d'atracció cent vegades més gran que el de Fira de Lleida, doncs al seu darrera hi ha l'Ifema, l'institució firal de Madrid. I es celebra a mig octubre, tres setmanes després de la Fira de Sant Miquel. No sabem si serà la seua sentència de mort, però complicat ho han de tenir els que volen estar a les dos fires. Perquè a Madrid hi van moltes empreses lleidatanes que segurament també hauran estat abans a Sant Miquel. De moment han confirmat que estaran a FruitAttraction Caberol Fruits d'Alcarràs, la Cooperativa de Soses, la d'Albatàrrec, la Denominació d'Origen Protegida Pera de Lleida, Fruilar, Fruits de Ponent, Frulesa. Grup Actel, Molnar Fruits, Viyerifruit i fins i tot l'empresa pública Prodeca, entre altres. Una bona representació, una bona i complicada duplicitat. Per això el nostre estimat alcalde i president de Fira de Lleida es posava neguitòs aquesta setmana passada i sortia a la premsa com a 'apariador' d'aquesta competència letal. Si ell va a Madrid, això ho arregla, poden pensar alguns. Però ho té complicat, perquè FruitAttraction és una fira que està arrencant i va llançada. Sant Miquel, doncs, ho té magre. Si a l'apartat de maquinària agrícola ja li fa ombra la Fira de Sant Josep de Mollerussa, ara al de la fruita l'ombra allargada ve de Madrid.

Tot i ser greu, aquest episodi, no deixa de ser un símptoma més de que Lleida està deixant de ser un referent en els diferents aspectes del sector agroalimentari, si és que alguna vegada ho havia estat, de referent, tret de pel seu volum de producció, i prou. L'alcalde Ros també s'hauria de preocupar del nou parc que s'està bastint a la Zona Franca de Barcelona, BZ (Barcelona Zona Innovació), que pot deixar sense raó de ser el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny perquè toca els mateixos pals. Per un costat la recerca agroalimentària, amb la complicitat de Mercabarna, que dirigeix encara, casualitats de la vida, Montserrat Gil de Bernabé, qui va ser responsable de mercats a la Paeria. I diem encara perquè les tornes polítiques han canviat tant a la Generalitat com a l'ajuntament de Barcelona. L'IRTA també hi anirà, mentre a Lleida aquest institut de recerca agroalimentària només hi té sucursals. Per un altre costat, BZ es convertirà en el Hollywood català, un camp, el de la producció audiovisual, que a Gardeny es vol fer rutllar amb el Magical, un edifici que costarà 14 milions d'euros. A Barcelona petites i grans productores ja han signat contractes per instalar-s'hi, al parc BZ. Al Magical no hi ha notícia de que hi vagi ningú, encara. 

No s'acaben aqui, tampoc, els problemes per sostenir la bandera de la capitalitat agroalimentària de Lleida. Gardeny és un parc que la Paeria comparteix amb la Universitat de Lleida, encara que no ho sembli. Doncs bé, la UdL està també en posició compromesa pel que fa al seu lideratge en el camp agroalimentari. Només cal veure el darrer informe ISI  2006-2010 sobre la classificació d'universitats espanyoles que elaboren investigadors de les universitats de Granada i Navarra. La UdL és la vuitena universitat espanyola en el camp de les ciències agràries, però ha perdut una posició en favor de la Politècnica de Madrid. El ranquing l'encapçala l'Autònoma de Barcelona, on rau la única facultat de Veterinària de Catalunya, no ho oblidem, i que es fa pregar en el seu compromís de facilitar l'accés als graduats en Ciència i Salut Animal, titulació que ha estrenat la UdL com a premi de consolació, com el Campus Íberus.

La Universitat de Lleida veu, doncs, com el seu lideratge en aquest camp es posa en entredit. El rector Viñas ja va exigir a la Generalitat que concentrès a Lleida els centres de recerca en matèria agroalimentària, sense cap resultat. El nou rector, Roberto Fernández, encara no s'ha significat en aquesta reclamació. Més aviat segueix l'estel.la del seu antecessor pel que fa a la dependència de l'autèntic poder de Lleida, el de la Paeria amb el seu alcalde al capdavant. Les males llengües diuen que el rector Viñas, bona persona fins a avorrir els seus possibles adversaris, era en realitat el regidor número 28 de la Paeria, afegit per a fer-se càrrec del negociat d'universitats. El rector Fernández no s'ha separat massa d'aquesta estel.la, i no ha badat boca, tot i ser ara el president del Parc de Gardeny, respecte les remenades de cireres de l'alcalde Ros qui, com sempre, fa i desfà, a Gardeny, mentre el rector de torn només fa d'atrezzo. Aquesta setmana passada l'alcalde Ros presentava la darrera desenvolupadora de software que s'hi instal.larà, al parc (aviat semblarà un cluster d'excaps de sistemes coneguts), la darrera que ha descobert que no cal baixar fins a Tànger. Doncs el paper de la UdL en aquest 'bombo i plateret' va ser altra vegada irrellevant, tret de la presència d'un vicerector.

El rector Fernández, que porta pocs mesos al càrrec, però els suficients com per haver-se pogut fer un equip propi, sense lligams ni hipoteques arrossegant el de l'anterior del rector Viñas, té encara l'oportunitat de demostrar que el que va prometre a la seua campanya electoral, independència absoluta dels poders polítics, ho complirà i no es convertirà en el regidor número 28 de la Paeria. Té una oportunitat d'or per marcar paquet, si vol, d'aqui a tres mesos. El dia 30 del proper mes de desembre es compliran 20 anys de la llei del Parlament que va crear la Universitat de Lleida, el text legal que transformava l'antic Estudi General i les delegacions de les universitats de Barcelona en la renascuda UdL, arrelada a Lleida des de l'any 1300. No hi ha notícies que s'hagi preparat cap cerimònia de celebració, però no badi, rector Fernández, que se li pot avançar l'Ajuntament.

Ager Sedetanus