Carn d'Olla

 El rei despullat

Tot té una flaira de final d'etapa, d'un mal acabar que grinyola. Veniu a Barcelona, que hi falta gent, va ser la crida, però ara es refreda. El Bruc, la Panadella, encara fan de frontera, per a tot. Brucs i Panadelles mentals que no han canviat ni canviaran, i que potser ténen la seva raó de ser. Fa dos-cents anys hi van perdre uns quants culottes, els francesos. No són pas francesos, però, els que han creat diverses ciutats dins la ciutat. Volíem una Lleida i ara en tenim mitja dotzena: la Lleida del Clot de les Granotes; la Lleida del Barri Antic; la Lleida del carrer del Nord i de l'Avinguda del Segre; la Lleida de Ciutat de Fraga, i anem sumant racons. Quatre anys així, decadents. No és la fàbula del convent, però hi té una retirada. Fa un temps parlàvem en un Carn d'Olla de la decadència, del mot que segurament definirà els propers temps d'una ciutat llunyana. Es moren els poetes i els seus germans valerosos i queden prossistes que declinen substantius llatins: Nepos, nepotis, nepoti, nepotem, nepote, nepos. Llegiu el conte 'La yernocracia', de Leopoldo Alas (Clarín). A Lleida hi ha por, molta por. Ni els nens s'atreveixen a dir, ofegats per l'adul.lació dominant, que el rei va despullat. Es creuen línies vermelles en l'ètica (Llegiu 'Etica sin atributos', de Xavier Rubert de Ventós) i es sacrifica l'estètica. I quan es perd l'estètica hem de recórrer al president Tarradellas: "en política es pot fer tot, menys el ridícol".
 

Ager Sedetanus