LA MALA SETMANA



'La Llotja connection', una operació sota la lupa del jutge

La CUP amplia la querella de la Fiscalía contra l'anterior cúpula de CatalunyaCaixa en base a les investigacions de La Quera sobre com es va pagar el Palau de Congressos de Lleida

  Qui fou alcalde de Barcelona i ministre del Govern de Felipe González, Narcís Serra, està cada vegada més a prop d'haver de donar explicacions sobre per què l'entitat financera que va presidir del 2005 al 2010, llavors Caixa Catalunya, va entregar 50 milions d'euros a la Paeria perquè l'alcalde, Àngel Ros, pogués edificar la Llotja, un mausoleu que pretèn sigui el seu llegat postrer a la ciutat. El passat 15 de novembre, els representants legals de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentàven al jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona una solicitud d'ampliació de la querella "contra els membres del Consell d’Administració de Caixa d’Estalvis de Catalunya -i entitat successora- per la possible lesió causada al patrimoni societari arran dels acords adoptats relatius a hipoteca concedida en data 12.03.2007 a la filial de l’entitat Gescat Gestió del Sòl , SL en garantia d’un préstec de 50.275.000 euros de capital (més interessos i costes) per un termini inicial fins a 31.03.2010 i prorrogat posteriorment fins a 31.03.13, per adquirir una finca municipal de l’Ajuntament de Lleida per un valor molt superior al de mercat, a fi que aquest ens local financés la construcció del palau de congressos La Llotja", diu el text de la denúncia.
La CUP ampliava així la querella que va formular al setembre la Fiscalía pels escandalosos sous que s'havien autoadjudicat els directius i les dietes del president Narcís Serra quan la caixa ja havia necessitat fons públics per no haver de tancar a causa d'una desastrosa gestió. En aquesta primera querella s'acusa la cúpula de Catalunya Caixa de delicte d’administració deslleial de l’article 295 del Codi Penal, castigat amb pena de presó de 6 mesos a 4 anys o multa del tant al triple del benefici obtingut. La CUP exerceix l’acusació popular dins les diligències prèvies núm. 3014/2013, incoades arran de l'esmentada denúncia de Fiscalia contra Narcís Serra, Adolf Todó i altres membres del Consell d’administració de Catalunya Caixa.
Pendent de l'admissió a tràmit per part del jutge d'aquesta ampliació de querella, "La Llotja connection", l'operació política que va permetre descapitalitzar Caixa Catalunya en desenes de milions d'euros per construir el Palau de Congressos ubicat a Pardinyes entra ja en fase d'instrucció judicial, la qual cosa significa que tant Narcís Serra com la propia Paeria hauran de donar detallada explicació de com es va cuinar aquest transvassament de diners mitjançant una complicada triangulació de coartades. L’ampliació posa en mans del jutge instructor la investigació de l’operació creditícia i immobiliària realitzada per l’entitat per valor de més de 50 milions d’euros, amb què es va finançar la construcció de la Llotja. L'operació va consistir en l'adquisició del solar municipal situat davant del palau amb compromís d’edificar-hi dues torres de pisos de luxe i de gran alçada. El projecte mai s'ha dut a terme. L'administració deslleial consistiria, doncs, en les decisions de compra del terreny per un valor molt superior al de mercat i la no execució del projecte, malgrat saber que suposaria greus perjudicis per l’entitat.
L'únic beneficiari, la Paeria
Els querellants consideren que "els acords del Consell d’Administració pels quals es va concedir aquest préstec a la filial Gescat Gestió del Sòl, SL a 1 d’abril de 2007 i, sobretot, els acords pels quals es va prorrogar en ple 2010, quan la fusió ja havia tingut lloc i la intervenció del FROB també, poden ser constitutius d’un delicte d’administració deslleial de l’article 295 del Codi Penal", afegint acte seguit: "Cal tenir en compte que, en aquest cas, es tractava d’una operació entre la matriu i la filial del mateix grup, per la qual cosa la informació de que es disposava devia ser completa i contrastada i, atesa la quantia de més de 50.000.000 d'euros s’entén que calia actuar amb el màxim rigor. Així mateix, es conclou que l’únic beneficiari de l’operació ha estat l’Ajuntament de Lleida, sense la qual no hagués pogut construir el palau de congressos La Llotja, de grans dimensions i arquitectura emblemàtica o singular, que depassen la capacitat pressupostària municipal fins i tot d’abans de la crisi".
"La pròrroga del préstec a la filial sense garantir aquesta l’inici de les obres (de les dos torres de pisos al solar annexe), per suposat que no s’adiu a la realitat de l’entitat a 2010, amb la intervenció pública i un ERO sobre la plantilla. Però crida més l’atenció que, tampoc a 2007, no sembli segur ni rigorós apostar per un negoci immobiliari tant poc viable en que l’entitat acceptava un desemborsament tan gran a canvi d’un terreny que no en valia ni la meitat, alhora que es sotmetia a unes condicions resolutòries molt estrictes de l’Ajuntament de Lleida en contrast amb un projecte immobiliari tan arriscat", conclouen els querellants en la seva qualificació jurídica dels fets....(segueix)
(Aquest és el reportatge de La Mala Setmana a La Quera del mes de novembre, on trobareu la resta de la informació)