'La Llotja connection', una
operació sota la lupa del jutge
La CUP amplia la querella de la
Fiscalía contra l'anterior cúpula de CatalunyaCaixa en base a les
investigacions de La Quera sobre com es va pagar el Palau de Congressos de
Lleida
Qui fou alcalde de Barcelona i ministre del
Govern de Felipe González, Narcís Serra, està cada vegada més a prop d'haver de
donar explicacions sobre per què l'entitat financera que va presidir del 2005
al 2010, llavors Caixa Catalunya, va entregar 50 milions d'euros a la Paeria
perquè l'alcalde, Àngel Ros, pogués edificar la Llotja, un mausoleu que pretèn
sigui el seu llegat postrer a la ciutat. El passat 15 de novembre, els
representants legals de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentàven al
jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona una solicitud d'ampliació de la
querella "contra els membres del Consell
d’Administració de Caixa d’Estalvis de Catalunya -i entitat successora- per la
possible lesió causada al patrimoni societari arran dels acords adoptats
relatius a hipoteca concedida en data 12.03.2007 a la filial de l’entitat
Gescat Gestió del Sòl , SL en garantia d’un préstec de 50.275.000 euros de
capital (més interessos i costes) per un termini inicial fins a 31.03.2010 i
prorrogat posteriorment fins a 31.03.13, per adquirir una finca municipal de
l’Ajuntament de Lleida per un valor molt superior al de mercat, a fi que aquest
ens local financés la construcció del palau de congressos La Llotja", diu
el text de la denúncia.
La
CUP ampliava així la querella que va formular al setembre la Fiscalía pels
escandalosos sous que s'havien autoadjudicat els directius i les dietes del
president Narcís Serra quan la caixa ja havia necessitat fons públics per no
haver de tancar a causa d'una desastrosa gestió. En aquesta primera querella
s'acusa la cúpula de Catalunya Caixa de delicte d’administració deslleial de
l’article 295 del Codi Penal, castigat amb pena de presó de 6 mesos a 4 anys o
multa del tant al triple del benefici obtingut. La CUP exerceix l’acusació
popular dins les diligències prèvies núm. 3014/2013, incoades arran de
l'esmentada denúncia de Fiscalia contra Narcís Serra, Adolf Todó i altres
membres del Consell d’administració de Catalunya Caixa.
Pendent
de l'admissió a tràmit per part del jutge d'aquesta ampliació de querella,
"La Llotja connection", l'operació política que va permetre
descapitalitzar Caixa Catalunya en desenes de milions d'euros per construir el
Palau de Congressos ubicat a Pardinyes entra ja en fase d'instrucció judicial,
la qual cosa significa que tant Narcís Serra com la propia Paeria hauran de
donar detallada explicació de com es va cuinar aquest transvassament de diners
mitjançant una complicada triangulació de coartades. L’ampliació posa en mans
del jutge instructor la investigació de l’operació creditícia i immobiliària
realitzada per l’entitat per valor de més de 50 milions d’euros, amb què es va
finançar la construcció de la Llotja. L'operació va consistir en l'adquisició
del solar municipal situat davant del palau amb compromís d’edificar-hi dues
torres de pisos de luxe i de gran alçada. El projecte mai s'ha dut a terme.
L'administració deslleial consistiria, doncs, en les decisions de compra del
terreny per un valor molt superior al de mercat i la no execució del projecte,
malgrat saber que suposaria greus perjudicis per l’entitat.
L'únic
beneficiari, la Paeria
Els
querellants consideren que "els acords del Consell d’Administració pels
quals es va concedir aquest préstec a la filial Gescat Gestió del Sòl, SL a 1
d’abril de 2007 i, sobretot, els acords pels quals es va prorrogar en ple 2010,
quan la fusió ja havia tingut lloc i la intervenció del FROB també, poden ser
constitutius d’un delicte d’administració deslleial de l’article 295 del Codi
Penal", afegint acte seguit: "Cal tenir en compte que, en aquest cas,
es tractava d’una operació entre la matriu i la filial del mateix grup, per la
qual cosa la informació de que es disposava devia ser completa i contrastada i,
atesa la quantia de més de 50.000.000 d'euros s’entén que calia actuar amb el
màxim rigor. Així mateix, es conclou que l’únic beneficiari de l’operació ha
estat l’Ajuntament de Lleida, sense la qual no hagués pogut construir el palau
de congressos La Llotja, de grans dimensions i arquitectura emblemàtica o
singular, que depassen la capacitat pressupostària municipal fins i tot d’abans
de la crisi".
"La
pròrroga del préstec a la filial sense garantir aquesta l’inici de les obres
(de les dos torres de pisos al solar annexe), per suposat que no s’adiu a la
realitat de l’entitat a 2010, amb la intervenció pública i un ERO sobre la
plantilla. Però crida més l’atenció que, tampoc a 2007, no sembli segur ni
rigorós apostar per un negoci immobiliari tant poc viable en que l’entitat
acceptava un desemborsament tan gran a canvi d’un terreny que no en valia ni la
meitat, alhora que es sotmetia a unes condicions resolutòries molt estrictes de
l’Ajuntament de Lleida en contrast amb un projecte immobiliari tan
arriscat", conclouen els querellants en la seva qualificació jurídica dels
fets....(segueix)
(Aquest és el reportatge de La Mala Setmana a La Quera del mes de novembre, on trobareu la resta de la informació)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada