LA MALA SETMANA

Com està la 'maria', mare de Déu!

El sistema d'integració del porcí arriba al cultiu de la marihuana, que s'escampa per Lleida i tot Catalunya

Fa un parell d'anys, al setembre del 2011, els Mossos d'Esquadra sorprenien tothom anunciant una operació de pel·lícula: mitjançant una sèrie de vols amb helicòpter havien descobert que, alguns camps de blat de moro dels voltants de la ciutat i la plana de Lleida, amagaven uns cercles d'una verdor molt diferent al color palla del panís a punt de recollir. Eren plantacions de marihuana que creixien dissimulades al centre dels panissars i que es regaven al mateix ritme. Els conreadors només hi havien d'anar a controlar que tot anés bé i a recollir les plantes quan tocava. S'ha de dir, però, que els Mossos d'Esquadra havien jugat amb avantatge ja que el pastís de la marihuana s'havia descobert gràcies a una competició de globus aerostàtics que, a finals de setembre, va veure la plana de Lleida des del cel.

Aquesta forma de producció de la 'maria' a escala industrial (el cultiu de la destinada a l'autoconsum donaria per uns quants articles més), per al seu comerç (tràfic de drogues, en argot del Codi Penal) ha passat, però, a la història donada la facilitat com es descobreix, l'alt risc de ser robada pels que s'ensumen que al mig d'un panissar hi ha el que hi ha, i la seva baixa productivitat. D'un temps cap aquí, s'està imposant el sistema d'integració, com el que impera a la ramaderia del porcí, per als cultius de cànnabis en interiors. Les organitzacions de traficants a gran escala faciliten les llavors i els estris necessaris i passen a recollir la collita quan el 'pagès' la té a punt i seca.

L'allargament de la recessió econòmica, amb el drama de l'atur que porta aparellat, ha propiciat que nombroses persones s'hagin enrolat en el negoci de producció domèstica de la marihuana, una realitat que els Mossos saben que s'escampa però que no poden controlar perquè sorgeix com bolets als llocs més inesperats.

Cultius d'alt rendiment

Així, disposar d'un espai mitjanament segur per fer créixer les plantes i un mínim de perícia en el seu maneig garanteix una renda considerable al 'pagès' sobrevingut. Els espais poden ser des de cellers, baixos de cases, grans magatzems on s'hi construeixen cubs més petits a l'interior o, fins i tot, contenidors de camió o de vaixell, els anomenats TEU, que fan uns 15 metres quadrats. I, pel que fa al substrat, n'hi ha de terra, d'arlita o hidropònics, només amb aigua.

El conreador només ha d'estar disposat a vigilar el creixement de les plantes, a mantenir els llums encesos nit i dia (làmpades de sodi, generalment 400 vats per metre quadrat), a fer funcionar el sistema de ventilació forçada i a dissimular el màxim possible que, en aquell lloc, s'hi amaga una indústria productora de grifa o marihuana.

L'organització, que recollirà aquesta producció i que probablement la farà arribar en grans quantitats a països del nord d'Europa, encara que bona part es consumeix també a l'Estat, s'encarrega d'aportar tots els estris necessaris, des de les llavors fins a les làmpades. En alguns casos, fins i tot, paga la factura de la llum, un dels principals indicis que poden portar a descobrir la plantació de marihuana.... (segueix).

Ager Sedetanus

 (Extraxte del reportatge de La Mala Setmana que es publica al número Especial Estiu de la revista satírica 'La Quera', que podeu trobar als quioscos de tot Catalunya des d'ahir dimecres)