HOMILIES

La Lleida bruta

Ha estat necessari un aiguat considerable la nit del dissabte 13 de juliol per posar en evidència el que molts lleidatans venim observant, i pocs denunciant perquè no tenim altaveus, respecte del manteniment de la ciutat. Carrers principals com la Rambla Ferran, Acadèmia, avinguda del Segre o altres, que semblaven mar obert. Centenars d'aparcaments i baixos de cases inundats, amb la impotència dels particulars dibuixada a les xarxes socials (oblideu-vos de qualsevol denúncia als mitjans de comunicació 'oficials'), la mateixa estació de Renfe plena d'aigua, i un llarg etcètera. La Paeria intenta desviar l'atenció emparant-se en la força de la natura, però no explica que ja fa uns quants anys que els embornals de Lleida, els desguassos, no han estat sanejats convenientment. Aqualia, l'empresa concessionària del cicle integral de l'aigua a la ciutat des que aquest servei es va privatitzar (com molts altres serveis) està sotmesa a una cura d'aprimament de la concessió (com els autobusos, els parquímetres, etc, etc,...) perquè l'ajuntament no té un ral i prou feines té per pagar les mil cinc-centes nòmines de la casa. Així que a menys diners dedicats a greixar una concessionària que fins ara anava farta (Agualia és de Fomento de Construcciones y Contratas, FCC, però aviat en sentireu parlar, de la 'guerra' de la francesa -abans catalana- Agbar per fer-se amb el servei d'aigües de Lleida i de quin aliat principal té per guanyar-la), menys esforços en el manteniment. Traducció: els embornals ja els netejarà la pluja. Igualment passa amb el servei de neteja viària. La concessionària Ilnet ja fa molt de temps que no neteja regularment, ni molt menys amb aigua a pressió, la majoria dels carrers de Lleida. Aquest fet es tradueix en merda enganxada a les voreres i la calçada, un fenòmen que feia molts anys que no s'observava a la capital del Segre, una ciutat abans mitjanament neta. Es dona el cas també que en determinats barris aquesta absència de neteja integral de la via pública està generant una creixent preocupació i una potencial amenaça a la salut pública. Hi ha determinats col·lectius d'immigrants que ténen el costum (mal costum) d'escopir al terra sistemàticament. El resultat és un còctel vomitiu. Arrel d'aquesta realitat alguns ciutadans s'han col·locat, a l'entrada dels seus domicilis, catifes impregnades amb desinfectant, com les que es posen a les granges per evitar la transmissió de qualsevol malaltia als animals. Us pot semblar exagerat, però és tal com us ho expliquem. Un indicador de que vivim a la Lleida bruta.

 

(Aquestes són les Homilies de l'Especial Estiu de la revista satírica La Quera, que des d'ahir teniu ja als quioscos de tot Catalunya)