LA MALA SETMANA

La Paeria, una hidra de dos caps

L'ajuntament pagarà prop de 30 milions d'euros enguany només pel seu deute i el de la EMU

El divorci polític entre l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, i la primera tinent d'alcalde, la Marta Camps, es va evidenciar perfectament el passat 22 de febrer quan Camps es va abstenir, amb quatre regidors més del PSC, en la votació de la moció sobiranista, que van votar a favor l'alcalde i altres nou regidors socialistes. Però aquesta separació ideològica, aquest 'aquí et quedes' polític, ja fa temps que dura i els seus efectes s'escampen, com la boira, per tota la Paeria. Perquè en realitat Lleida té dos ajuntaments. Un, el que acostuma a sortir a les fotos i a la tele, té un alcalde, l'Angel Ros. L'altre, paral.lel, més discret, té una alcaldessa de facto, la Marta Camps, presidenta de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU). És ben veritat que quan l'asfíxia financera entra per la porta de la plaça Paeria l'amor polític salta per les finestres que donen a la Banqueta.

L'ajuntament de Lleida està immers en una operativa de maniobres desesperades per no fer fallida. Com a exemples podem esmentar l'avançament tres mesos de la recaptació de l'IBI (un impost que no deixa de créixer per molt que es fraccioni en quatre terminis) perquè no hi ha un ral a la caixa. O les pròrrogues de les concessions municipals -aigua, escombreries, parquímetres, etc,..- i les privatitzacions, com la de l'enllumenat. Pròrrogues temeràries perquè hipotequen el futur de la ciutat i la seva governabilitat. O la maniobra propagandística dels autobusos, un servei que des que es va reprivatitzar el 2002 ha fet un forat a l'ajuntament de prop de 50 milions d'euros. La sagnia no podia continuar i ara la Paeria vol fer-nos passar bou per bèstia grossa venent una reestructuració del servei, que ha començat aquesta setmana, que no és més que una forta retallada de línies i ja veurem si també de personal.

Però tornant a l'Empresa Municipal d'Urbanisme, aquesta s'ha convertit en el braç executor, per a tot tipus de missions, de la Paeria que surt a l'aparador. I entre aquestes missions en destaca una per damunt de totes: l'endeutament. S'ha pogut seguir gastant amb alegria sense fer massa soroll. Així, amb l'EMU s'ha pogut fugir d'estudi de les successives limitacions que ha anat imposant el Govern de Madrid a les febres keynessianes municipals. L'alcalde Ros va heretar un elevat endeutament de la Paeria de l'alcalde Siurana, d'un 130% sobre els ingressos corrents el 2004. Al tancar el 2012 aquest endeutament estava al 89,7%. La veritat crua, però, està en els números absoluts, i és que d'un ben grassonet deute de la Paeria que el 2004 ja rondava els cent milions d'euros s'ha passat als més de 120 vuit anys després. Però a tot això s'hi hauran de sumar els 6 milions que la Paeria va demanar a l'Instituto de Crédito Oficial a l'octubre del 2011 per pagar factures i els 18,7 milions més que el Govern de Madrid va facilitar a l'ajuntament de Lleida ara fa un any també per poder fer front a les factures. A hores d'ara ja torna a tenir-ne al calaix, sense pagar, per 5 milions més....(segueix)

 (Extracte de la primera part del reportatge de la secció 'La Mala Setmana' de la La Quera, en la seva edició d'abril, que està ja als quioscos)