La monocromia política de la Universitat de Lleida
El catedràtic d'història Roberto Fernàndez va assolir el càrrec de rector
de la Universitat
de Lleida el maig de l'any passat fent un càntic a la neutralitat política, a
la independència de la UdL de
partits, institucions i cercles de poder de Lleida. Fernández volia
distanciar-se, d'aquesta manera, d'un dels retrets més sovintejats que li feien
al seu antecessor, el doctor Joan Viñas, a qui reprotxaven un excessiu
gregarisme envers l'alcalde Ros, batejat com a rector a l'ombra per no pocs
actors vinculats al món universitari. Roberto Fernández va guanyar per àmplia
majoria les eleccions a rector enfront Jaume Lloveras, catedràtic d'Agrònoms, a
qui es considerava candidat continuista pel que fa a la dependència de la
UdL del poder omnímode de la
Paeria, tot i que personalment no
presentava pas aquest perfil, no així alguns dels membres del seu equip. Doncs
un any i quatre mesos després d'aquell canvi al capdavant del despatx de l'ala
nord de la planta noble de l’antic Seminari, els fets semblen anar en direcció
contrària a aquella proclamació d'independència política i d'obertura a les
diferents forces polítiques, socials i econòmiques de la ciutat i de comarques.
Un inquietant perfil polític sembla haver-se fet amb les regnes de la
institució. Roberto Fernàndez sembla tancat amb una única joguina, d’un únic
color polític, al seu despatx.
El passat 26 de juliol, Paco García, fins llavors coordinador de Política
Universitària i Relacions Institucionals de la
Universitat de Lleida, un càrrec
d'encarregat escassament rellevant dins l'organigrama de la
UdL, va ser designat pel consell de
govern de la UdL nou
vicerector de Docència, rellevant Dolors Mayoral, que assumiria les funcions de
coordinadora d'Innovació Docent, una altra 'maria' de càrrec. El rector,
Roberto Fernández, va justificar aquest cop de mà en l'estructura de direcció
pel "repte que tindrà en els propers mesos la Universitat a l'hora
d'emprendre la reforma dels graus". Bé, repte o no repte, el cas és que en
Paco Garcia, sempre mà dreta del rector Fernández, no és precisament un
personatge políticament neutre. Professor de Geografia i exdegà de la
Facultat de Lletres, Garcia va ser
nomenat el 2006 cap de gabinet de l'acabat d'estrenar departament d'Educació i
Universitats de la Generalitat,
fruit de la remodelació que va seguir a l'expulsió dels consellers d'ERC del
primer tripartit encapçalat pel president Pasqual Maragall. Un any després, al
novembre del 2007, Paco Garcia es convertia en el cap de gabinet de l’alcalde
de Lleida, l’Àngel Ros, càrrec que va abandonar sobtadament temps després.
García, ara responsable de ‘filtrar’ el nou professorat que s’incorpora a la
UdL, (el perfil, fins i tot polític,
dels nous associats i les seves condicions mereixeria un altre article), és o
ha estat membre de l’executiva de la federació lleidatana del PSC i va ser el
candidat 43 a
les llistes d’aquest partit a Barcelona en les eleccions al Parlament del 2010, a més de membre de la
comissió sectorial d’Universitats, Recerca i Innovació del PSC. A tall de
curiositat podem afegir que el mateix Roberto Fernández va ser secretari
d’organització del PSC de Lleida (i també degà de Lletres, com García). Així
que els càrrecs orgànics de partit no li són gens desconeguts.
Universitat Progressista de
Lleida (UPD)
Però el perfil polític monocolor no s’acaba amb la mà dreta del rector.
Roberto Fernández té especial estimació pels Honoris Causa d’un determinat
segment ideològic. Fa pocs mesos, era investit doctor el periodista Iñaki
Gabilondo, un prestigiós comunicador que venia a proporcionar pedigrí a la
titulació de Comunicació i Periodisme Audiovisual, la nineta dels ulls de
Lletres, perquè salva el departament de la indigència. El proper doctor
(cerimònia al febrer), serà el catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu
Fabra, Vicenç Navarro, metge de primera formació i reconegut politòleg i
sociòleg. Res a dir sobre la seva vàlua, però la seva adscripció ideològica fa
que els seus postulats permetin obertament el debat. Navarro va ser el primer
rector de la
Universitat Progressista de Catalunya, un ‘invent’ del primer
tripartit (2004) per contrarestar la massa burgesa i nacionalista Universitat
Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, i que ara arrossega les cames a
l’acabar-se la subvenció del Govern. Hi ha qui diu que la UdL podria aixoplugar, aquesta
universitat dels ‘progres’.
Tampoc s’acaba aquí, la monocromia política de la UdL. Josep Borrell,
exministre d’Obres Públiques amb Felipe González, expresident del Parlament
Europeu i frustrat candidat a la presidència del Govern per part del PSOE per
culpa d’unes males companyies que s’enriquien a costelles de l’erari públic, és
ara el flamant president de la Càtedra
Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional que s’ha
creat a la UdL
gràcies al vincle amb el mollerussenc Antoni Brufau, un home de la Caixa president de Repsol.
Borrell, de la Pobla
de Segur i reconegut jacobí, era fins el passat 9 de juny president també de
l’Institut Universitari Europeu de Florència (Itàlia), però va tenir que deixar
el càrrec perquè es va ‘oblidar’ de declarar els 300.000 euros d’honoraris que
havia cobrat de l’empresa energètica sevillana Abengoa, on forma part del seu
consell assessor. Brufau, també president de GLOBALleida, el consorci que pretén
agabellar els ens de promoció econòmica de les institucions lleidatanes, entre
elles la UdL, té
els dies comptats al capdavant de Repsol perquè el govern del PP ja ha
encomanat el seu relleu, no endebades va ser catapultat al càrrec pel seu
‘progressisme’ pel primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero, d’infausta
memòria.
Josep Borrell, prologuista de l’últim llibre-panegíric de l’alcalde Ros,
serà també l’encarregat de presidir d’aqui uns dies la cerimònia d’obertura de
curs de la UdL,
al costat d’un rector, Roberto Fernàndez, que ha monopolitzat aquests tipus
d’actes públics als dos principals ajuntaments socialistes de Lleida. A les
Festes de Maig va llegir el pregó a la Paeria (depressa i corrents, perquè va ‘fallar’
el primer convidat, preicsament l’Antoni Brufau), i la passada Diada va ser el
pregoner a Tremp, feu de l’assessor del grup socialista de la Diputació de Barcelona,
Víctor Orrit, i defensor a capa i espasa de la presència de l’exèrcit espanyol
al Pallars. Cap altre ajuntament de Lleida l’ha cridat, al rector Fernández.
Ager Sedetanus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada