Carn d'Olla

Ros ‘suca’ els sindicats de la Paeria

La pau social a la Paeria té un preu: cent mil euros. Els prop de 1.700 empleats de l’ajuntament de Lleida estan representats per uns sindicats que poc poden queixar-se de la generositat de l’alcalde Ros, per això a la casa mai hi ha hagut cap protesta sindical digna d’aquest nom, i molt menys mesures de força com una vaga. La Paeria ha estat sempre una bassa d’oli laboral. Només les empreses subcontractades o les concessionàries, que no gaudeixen dels ‘privilegis’ dels funcionaris i laborals municipals, han viscut enrenous. Com ara Ilnet, l’encarregada de la neteja de la ciutat i de la recollida de les escombraries, on el comitè d’empresa ha convocat vaga indefinida a partir del dia 10 d’abril perquè la Paeria li ha retallat l’assignació i això suposarà amb tota probabilitat l’acomiadament de 14 dels seus 190 treballadors. Les retallades de l’alcalde Ros no afecten pas, però, a la plantilla municipal. I si els ha hagut de fer algun lleu ajustament, sempre és culpa de la Generalitat de CiU o del govern del PP.  

Els sindicats de la Paeria poden estar contents, perquè tot i la crisi i les delicadíssimes finances municipals l’alcalde Ros els ‘suca’ amb una respectable assignació, que només ha parat de créixer enguany, segurament perquè la caixa de l’ajuntament està a la UCI. Què en fan, els sindicats, de tants calerons? Comprar materials per bastir els ‘kits’ que porten a les manifestacions contra CiU i PP? Organitzar cursets de com ser un bon sindicalista municipal subvencionat? O és una via per finançar el sindicat?

Doncs tot podria ser, perquè els ciutadans no en tenen pas notícia de què es fa amb aquests diners, que com tothom hauria de saber surten dels impostos de tots. I no parlem de xifres precisament insignificants. Els darrers anys de mandat de l’alcalde Antoni Siurana la Paeria assignava als sindicats del consistori una partida de 60.000 euros als pressupostos municipals. L’alcalde Ros va mantenir aquesta quantitat fins el 2006. Però el 2007 ja va pujar a 75.000 euros, que es van repetir el 2008. El 2009 i el 2010 la xifra va pujar a 78.375 euros, però al pressupost del 2011 –que es tanca l’any anterior- l’increment va ser espectacular: 126.375 euros. Aquesta ‘generositat’ –gairebé 50.000 euros més de cop- va coincidir en el temps, casualment, amb les eleccions sindicals a la Paeria. El 14 de desembre de 2010 la UGT  -corretja de transmissió sindical del partit que governa l’ajuntament, no ho oblidem- revalidava la seva majoria absoluta tan al capdavant de l’òrgan representatiu dels funcionaris, la Junta de Personal (12 delegats la UTG, 5 CCOO, 3 CSIF i 3 USTEC), com al comitè d’empresa (9 UGT, 3 CCOO i 1 CGT), que representa els empleats no funcionaris. Curiosament en aquestes darreres eleccions sindicals també van augmentar els representants de cadascún d’aquests òrgans: de 19 membres el 2006, la Junta de Personal passava a tenir-ne 23, mentre que el comitè d’empresa va passar de 9 a 13 delegats sindicals. Aquest ‘engreix’ potser era necessari perquè la plantilla de la Paeria portava creixent de forma descontrolada des del 2004, any del relleu al capdavant de l’alcaldia. Així, el desembre del 2010 tenien dret a vot 1.104 funcionaris i 575 empleats laborals, que fan un total de 1.679 nòmines, gairebé 400 més que les que suporta, per exemple, l’ajuntament de Tarragona, ciutat de població similar a la de Lleida, fins i tot superior.  

El 2012, segurament producte de la rampant asfíxia econòmica de l’ajuntament de Lleida, la partida -que s’etiqueta sota noms com ‘serveis de caracter general-centrals sindicals’, o ‘altres transferències a ens sense lucre’- ja s’ha deixat en 100.000 euros, que tampoc està malament. Serà curiós saber si els sindicats han estat també víctimes de l’esfereïdora morositat de la Paeria. Vaja, saber si ells han cobrat o no la seva assignació, no com moltes altres entitats (associacions de veïns, clubs esportius, etc,…) que no han vist encara un euro…. de l’any passat!

Ager Sedetanus