Carn d'Olla

La Paeria és insolvent

El 27 d'octubre de l'any passat advertiem al Carajillo Party (vegeu 'Asfixia financera a la Paeria') que la situació econòmica de l'ajuntament de Lleida era molt preocupant i que s'atansava al penyasegat a base de donar cops de peu cap endavant a la pilota del desastre financer, sobretot en forma de deute. La Paeria acabava llavors, el 7 d'octubre, de demanar un prèstec a l'Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 6.066.414 euros per poder pagar 505 factures pendents de només els mesos de març i abril del 2011. Aquesta línia municipal de l'ICO era una mesura implementada per l'agonitzant govern socialista per atendre els ajuntaments desesperats, que no podien fer front als seus compromisos de pagament amb els proveïdors, com era el cas de la Paeria. Doncs vet aqui que les nostres premonicions es van quedar fins i tot curtes, perquè aquesta setmana passada s'ha fet ben palés que la Paeria és en realitat insolvent i que si es tractés d'una empresa privada estaria ja en fallida tècnica, abocada a la dissolució. Tot i l'operació de maquillatge que va desplegar l'alcalde Ros dijous passat, amb major o menor èxit segons el mitjans emprats per difondre la mala nova, bona part dels ciutadans de Lleida han pogut advertir ben clarament que el seu ajuntament no pot fer front a la despesa corrent, que està fregant el col-lapse econòmic i que això al final es paga d'una manera o altra.
La Paeria no en va tenir prou amb aquells 6 milions demanats a l'octubre per sortir del tràngol de les factures que no podia pagar de l'any passat. Ara s'ha hagut d'acollir a una altra línia de crèdit oficial, aquesta bastida pel govern del PP, per salvar altra vegada els mobles. Però el nou espant ha estat que ens hem enterat -tot i l'operació de distracció de l'alcalde Ros, com deiem- de que l'ajuntament pràcticament no va poder pagar-ne gairebé cap, de factura, l'any passat. Perquè ara necessita demanar a l'ICO uns altres 18,7 milions d'euros per pagar altres 2.325 factures del 2011. Això vol dir que la Paeria haurà de pagar a crèdit, 24,7 milions en total, gairebé totes les factures de proveïdors del 2011. No és gens d'estrany, doncs, que l'ajuntament de Lleida sigui el fanalet vermell de les capitals de demarcació catalanes, el consistori que, tot i ser dels més petits, ha hagut que demanar més calerons a l'Estat per poder fer front a les factures que no pot pagar. Girona i Barcelona deuen quatre rals, i Tarragona, també amb alcalde socialista, només una mica menys que el de Lleida. Per cert, parlant d'alcaldes socialistes, resulten també esfereïdors els deutes, les factures al calaix impagades, d'ajuntaments com els de Balaguer (8 milions), Tàrrega (5) i Mollerussa (4,5) d'on acaben de ser desallotjats a les urnes (a Mollerussa abans i tot via dimissió) primers regidors d'aquest color. No voldriem pas parlar de cap plaga bíblica.
Un dels arguments de la maniobra de distracció que va desplegar l'alcalde Ros dijous passat (és del tot comprensible, que es defensés atacant, donada la magnitud de la tragèdia) era que la Generalitat i l'Estat li deuen a la Paeria un total de 21,7 milions d'euros. Altres arguments eren el mantra que fan servir els mals administradors quan es tracta de fugir d'estudi: demonitzen els ajuntaments, som la baula feble de l'Administració, fa falta una nova llei de finançament municipal, etc, etc,.... Mai, això sí, reconéixer que s'ha estirat més el braç que la màniga, mai assumir errors i/o 'imprudències' en la gestió dels diners públics. L'alcalde Ros presumia, en la campanya de les eleccions municipals de l'any passat, d'haver-se gastat 422 milions d'euros a la ciutat els darrers quatre anys. I no en va guardar ni una mica per tapar forats, com els que s'han obert a la caixa de la Paeria només acabar-se la festa major del totxo? Els clàssics romans deien que un bon pare de família ho hagués fet, estalviar pel futur dels seus fills.
Bé, tornem a l'origen de tots els mals de la tresoreria de la Paeria, segons l'espectacle d''agit-prop' de l'alcalde del passat dijous: la Generalitat li deu 15,2 milions i l'Estat, 6,5, denuncia. Bé, tot i que no discutirem el concepte ni la xifra, potser hauria d'haver precissat que una part del que li ha de transferir la Generalitat són diners compromesos en diferents projectes, com el Pla de Barris, alguns dels quals encara no s'han ni executat, i potser no ho faran mai. I pel que fa a l'Estat, l'alcalde hauria d'haver precissat si d'aquests 6,5 milions ja ha descomptat els 2,3 que la Paeria ha de retornar a Madrid per un excés en les transferències que va rebre de l'administració central de l'Estat referides a l'exercici 2008, o els 9 que va rebre de més el 2009, culpa això sí de la comptabilitat del govern Zapatero i del seu optimisme malaltís i irresponsable, doncs aquell any encara creia que lligariem els gossos amb llonganisses dels Pallars. Ben comptat, doncs, la Paeria no només no pot dir que l'Estat li deu 6,5 milions, sinó que, a l'inrevés, n'ha de tornar 4,8 a l'Estat pels excesos de transferència del 2008 i 2009. Sort que sembla que els comptes del 2010 han sortit a favor de la Paeria i en rebrà 4 de més, de milions, la qual cosa permetrà posar el comptador gairebé a zero. Vaja, que l'Estat no li deu ni un euro, a l'ajuntament de Lleida. Volem dir amb tot això que la realitat pura i dura són els 24,7 milions d'euros que la Paeria ha hagut de demanar a l'ICO per pagar les factures dels proveïdors, gairebé de tot l'any passat, i que la defensa de l'alcalde Ros, que li deuen 21,7 milions entre Barcelona i Madrid, admet per dir-ho pietosament una bona col-lecció de matissos.
És il-lustratiu, pel que fa a la magnitud de la tràgedia de que parlàvem, rebatre un altre dels arguments abocats dijous durant la maniobra de distracció esmentada: la liquidació del pressupost 2011 de la Paeria donava un romanent de tresoreria de 1,2 milions d'euros, diners que no tenen perquè estar precisament a la caixa, disponibles, doncs el paper ho aguanta tot, sobretot els artificis comptables. Però el més revelador d'aquesta liquidació és el capítol de reconeixement de deute de 3,2 milions d'euros, aquell que la Paeria ha tingut d'admetre perquè no hi ha factura pel mig. Doncs bé, ni a aquesta quantitat pot fer front l'ajuntament de Lleida. Segons es va dir en la roda-maquillatge de premsa del dijous, per fer-hi front hi destinarà 444.000 euros del romanent, 490.000 del fons de contingència, però del pressupost del 2012 i, la resta, 2.352.000 euros, els haurà de pagar amb el crèdit de 18,7 milions encara per arribar. Resum: la liquiditat o la capacitat de tresoreria de la Paeria no permet afrontar ni els reconeixements de deute més minsos i ha de fer mans i mànigues per treure una mica de xavalla ('calderilla' pels més castissos) de partides tan magres com el fons de contingència. Que s'hagi de manllevar mig milió d'euros d'aquest fons que se suposa serveix per emergències, per pagar factures de despesa corrent dóna una bona idea de com estan les finances de la Paeria. Finances que per cert s'hauran de retratar ben aviat, perquè la condició per accedir a aquesta segona ronda de crèdits de l'ICO és l'obligació de presentar, abans del dia 30 de març, és a dir, la setmana vinent com a molt tard, un pla d'ajustament de les finances municipals. Veurem d'on retalla el nostre alcalde, o quins arguments fa empassar al govern, ara 'enemic', del Partit Popular. La maquinària del maquillatge treballa a tota caldera.
Vist tot això, la pregunta que ens podem fer acte seguit és: amb quins diners pensa pagar la Paeria les factures que es generin aquest 2012? Compta que a final d'any el govern de Madrid tornarà a obrir les comportes i tornarem a endossar-les a l'Estat? Perquè aquesta fal-lera de l'alcalde Ros de demanar tot el que pugui al Instituto de Crédito Oficial pot obeïr també a una indissimulada voluntat d'encolomar el mort a l'Estat. No oblidem que aquests crèdits són de l'Estat, públics (directes o amb el seu aval), i que si un ajuntament deu a l'Estat, la batalla sempre es pot portar al camp de la política, i no a l'estrictament econòmic o del negoci jurídic. Recordeu què ha fet amb els crèdits que es van demanar per bastir el Parc de Gardeny i que ara l'Estat vol cobrar i no pot perquè ni Paeria ni Universitat de Lleida tenen un ral? L'alcalde Ros va ser molt hàbil. Els crèdits ministerials estaven aval-lats per la Generalitat del tripartit. Doncs el risc era mínim per la Paeria. Demanem, demanem, que ja pagarà l'Estat (en aquest cas via Generalitat), era en resum la consigna. I ara repetim maniobra. No és gens d'estranya doncs aquest 'amor' de l'alcalde Ros per l'ICO: ja pagarà l'Estat, i si aquest vol cobrar-s'ho congelant les seves transferències a la Paeria la resposta la portem al terreny polític, al victimisme i a la confrontació partidista i tot arreglat. L'exemple més clar de tot el que estem dient són els titulars de premsa que llegiem divendres passat: la culpa és de Barcelona i Madrid (ara que no manen els meus, ni a un lloc ni a l'altre, caldria afegir). Al final de tot, però, serem els ciutadans qui, via impostos, haurem de tapar totes aquestes alegries, batalletes polítiques i excuses de mal pagador.

Un deute insostenible

Tot el que hem dit fins ara (resumit, perquè hi ha molta més tela al teler) té una altra lectura que potser encara és més esfereïdora: aquests crèdits per fer front a les factures que la Paeria no pot pagar (els 6 milions primers al 6,5% d'interès i els 18,7 d'ara al 5% i a deu anys) eleven el deute total de l'ajuntament de Lleida a 215 milions d'euros, en xifres rodones i, ara per ara, les que coneixem. Als 130 milions de la Paeria haurem de sumar ara aquests nous 24,7, mentre que l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) segueix suportant els 61 milions de deute que ja vam explicar al Carajillo i que l'alcalde Ros sempre sostreu del total de deute de la Paeria, en primer lloc per una raó obvia: no espantar als lleidatans més del compte, i en segon, perquè la llei li permetia aquesta centrifugació del deute cap els organismes autònoms de l'ajuntament. Aquesta 'ocultació' del deute de l'EMU permet també a l'alcalde Ros 'presumir' d'un endeutament que ell xifra en només el 78,6 % dels ingressos corrents, quan la realitat és que supera el 145%.  Per cert, encara és hora que compleixi la promesa electoral de l'any passat, d'integrar a la Paeria tots aquests organismes autònoms que permeten fer mal-labarismes comptables i financers.
Aquest deute suposa una llosa gairebé insuportable per la ciutat i pels comptes de l'ajuntament, que ja dedica el 10% del seu pressupost a eixugar-lo i que a partir d'ara encara hi haurà de dedicar més recursos, que s'hauran de treure d'on sigui. Com deiem al principi, segueix la fugida endavant i no sabem quan i com acabarà. Al pressupost del 2012 hi ha consignats un total de 14.816.889 euros per pagar el deute de la Paeria, sumats els 10 dedicats a amortització de prèstecs del capítol 9 i els 4,8 de les despeses financeres (només en interessos, més de 400.000 euros al mes, paga la Paeria) del capítol 31. Aquests 14,8 milions suposen, com hem dit, el 10% del pressupost municipal. Al pressupost del 2011, aquestes partides destinades a pagar el deute de l'ajuntament sumaven 'només' 12,2 milions d'euros. I si anem més endarrere, el 2007, l'últim any de 'festa major econòmica', aquestes partides sumaven 'només' 10,7 milions. La progressió de la despesa per pagar els crèdits que ofeguen la Paeria es, doncs, geomètrica. Veurem al pressupost del 2013 quina quantitat es menja, aquesta hipoteca que haurem de pagar tard o d'hora tots els lleidatans i molt probablement els nostres fills i filles, néts i nétes.
 
I un capítol de sous que no para de créixer

Contrasta espectacularment la sostinguda reducció del pressupost de l'ajuntament de Lleida en aquests anys de crisi (dels 184 milions de l'any 2009 hem passat als 149 milions d'enguany) amb la cada vegada més gran partida destinada a pagar el deute, com hem vist. Però encara està més fora mida el creixement de l'anomenat capítol 1 del pressupost, el que reflexa les retribucions als empleats municipals. Des que l'Àngel Ros va 'heretar' l'alcaldia de mans de l'Antoni Siurana, al gener del 2004, la plantilla de la Paeria ha augmentat un 50%, amb més de 500 nòmines més, una dada espectacular. Però l'augment d'aquest capítol 1 encara ho és més i frega l'estratosfèric. Així, el 2005 s'hi destinaven 31 milions, a pagar les nòmines de la Paeria. L'any passat ja van ser 51,3, els milions dedicats a aquest capítol retributiu. Però al pressupost d'enguany, 2012, la xifra ja mareja: 57.333.495,06 euros, sense comptar 196.426 euros de dietes. Com és possible que tal com està el pati, reduïnt-se fins i tot el pressupost total de l'ajuntament any rera any per la crisi (que els primers anys no existia, en línia amb el govern del company Zapatero), s'augmenti més de 5 milions de cop el capítol 1? Algú s'ha parat a observar, i algú altre a donar explicacions, de per què el capítol de personal ja suposa el 40% del pressupost total de la Paeria?

Ager Sedetanus