HOMILIES

Què collons vols, PSC? 

"No volem trencar, no volem marxar, volem continuar junts, però no d'aquesta manera". Aquestes paraules pronunciades pel primer secretari del PSC, Pere Navarro, el dimecres 23 de gener, després de fer el galdós paper d'espanyolistes irredempts al servei del PSOE i afilerats amb el PP, marquen l'autèntic full de ruta d'un partit que ha perdut el nord nacional. Després de declarar-se a favor del dret a decidir dels catalans, el PSC va trair-se a si mateix al votar no a la declaració de sobirania aprovada per CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP. Els socialistes es van alinear amb el bloc més caspós del nacionalisme espanyol (PP i Ciutadans) al rebutjar un document històric que defineix el poble de Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. Una declaració solemne del Parlament que comença el procés per exercir el dret d'autodeterminació i que ha de portar a una consulta sobre el nostre futur polític el 2014.

A les anteriors Homilies vam exigir als diputats de la majoria sobiranista del Parlament que no ens fallessin i, de moment, han complert. Però també els vam advertir que no ens follessin, traint la voluntat majoritària i inequívoca d'aquest país. Doncs el PSC ha optat per fallar-nos i follar-nos alineant-se en el bloc del no a l'autodeterminació de Catalunya. Els socialistes volen que el govern de Madrid, ara del PP, ens doni permís per preguntar-nos què volem ser com a poble. Vol que els defensors de l'imperi espanyol, entre ells el mateix PSOE, ens donin peixet per a sobreviure. Quins collons, PSC! Ganes de tocar-los, argumentant que només val la legalitat espanyola, encara que ens escanyi, als catalans. Argument que només és l'excusa perfecta per a un partit que es destapa com a lerrouxista sobrevingut, amb uns dirigents que prefereixen l'afalac dels militants que creuen en l'Espanya 'una, grande y libre' mentre foragiten qualsevol bri de catalanisme que no sigui el folklòric que tant agrada a Madrid, al PP i al PSOE.

Cinc dels vint diputats socialistes no van voler votar contra la declaració sobiranista, entre ells l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros. Però tampoc van voler votar a favor. No en van tenir prous com per votar sí, si tant els pesava a la consciència que els catalans han de poder dir el que volen ser.  La facció que representa aquest catalanisme socialista de costellada va desobeir així la direcció del partit, que els sancionarà amb 400 euros de multa. Un plat menys de llenties, només. Poca cosa. Quatre dies i tot oblidat. Per a ells, Catalunya només val 400 euros. 

(Aquestes són les 'HOMILIES' de la revista satírica La Quera d'aquest mes de gener, que ja podeu trobar als quioscos amb informacions i articles ben sucosos, de temes dels que ningú en parla a Lleida)