No ens falleu, no ens folleu
Què collons espera la majoria sobiranista del nostre Parlament per executar la voluntat majoritària d’un poble? Sou vuitanta-set, coi, els que us heu juramentat per tal que aquest país sigui lliure d’una punyetera vegada! Majoria absoluta! I, si s’hi afegeixen els titafreda del grup del peix bullit, doncs encara més!
‘No ens falleu’, titulava El Punt Avui l’endemà de les eleccions del 25 de novembre. Han passat vint-i-tres dies i encara no heu respost a aquesta voluntat majoritària d'aquests més de dos milions de catalans majors d’edat i amb dret a vot que ho hem deixat ben clar: volem una Catalunya independent, volem deslligar-nos d’una puta vegada d’Espanya, volem agermanar-nos amb els estats lliures d’Europa, no volem anar un dia més de bracet amb els fatxendes, lleganyosos, casposos i plens de mocs de Madrid i d'arreu de l’imperi espanyol. Volem tenir bon veïnatge amb la població civilitzada de l’altre costat de l’Ebre, ser solidaris amb ells i intercanviar-nos el que faci falta per tal que tots puguem viure millor. Però lluny d’una cony de vegada de l’urpa de la metròpoli colonial, de la gomina funcionarial borbònica, del bigotet retallat rere el taulell on ens riboten lleis, drets i la nostra economia feta malbé per aquesta infecciosa dependència.
No ens falleu! Perquè, estorats, veiem que esteu més preocupats per repartir-vos les cadires del poder que per fer realitat la voluntat d’aquest poble. No ens falleu perquè ens temem que, dels indiscutibles resultats d'aquestes eleccions, només en surti una proposta de calendari. Quan, ara més que mai, estem delerosos de referèndum. Ansiem la consulta que ha de validar, o no, el nostre procés cap a la independència.
Per tot plegat, us exigim també que no ens folleu, que tot i el desconcert dels guanyadors i la fal·lera dels segons i tercers, feu el favor d’emetre missatges definits per aquests més de dos milions de catalans que us hem donat el mandat de tirar endavant per la drecera sobirana, digueu-ne estat propi, independència, interdependència europea o com collons us plagui. Però enfileu l’agulla, mandrosos, perquè si no, us pot passar com a la tropa del president que ho fiava tot a l’empenta de la històrica explosió de desig nacional de l’11 de setembre oblidant-se que, per follar bé, s’ha d’estar ben humitejat. I el poble, de vegades, s’asseca de tant esperar. S'irrita fart que li donin tant pel cul.
(Homilia publicada al nº 18 de la revista satírica La Quera, que des d'avui ja podeu trobar als quioscos de Lleida, ben carregada de continguts punyents)
Què collons espera la majoria sobiranista del nostre Parlament per executar la voluntat majoritària d’un poble? Sou vuitanta-set, coi, els que us heu juramentat per tal que aquest país sigui lliure d’una punyetera vegada! Majoria absoluta! I, si s’hi afegeixen els titafreda del grup del peix bullit, doncs encara més!
‘No ens falleu’, titulava El Punt Avui l’endemà de les eleccions del 25 de novembre. Han passat vint-i-tres dies i encara no heu respost a aquesta voluntat majoritària d'aquests més de dos milions de catalans majors d’edat i amb dret a vot que ho hem deixat ben clar: volem una Catalunya independent, volem deslligar-nos d’una puta vegada d’Espanya, volem agermanar-nos amb els estats lliures d’Europa, no volem anar un dia més de bracet amb els fatxendes, lleganyosos, casposos i plens de mocs de Madrid i d'arreu de l’imperi espanyol. Volem tenir bon veïnatge amb la població civilitzada de l’altre costat de l’Ebre, ser solidaris amb ells i intercanviar-nos el que faci falta per tal que tots puguem viure millor. Però lluny d’una cony de vegada de l’urpa de la metròpoli colonial, de la gomina funcionarial borbònica, del bigotet retallat rere el taulell on ens riboten lleis, drets i la nostra economia feta malbé per aquesta infecciosa dependència.
No ens falleu! Perquè, estorats, veiem que esteu més preocupats per repartir-vos les cadires del poder que per fer realitat la voluntat d’aquest poble. No ens falleu perquè ens temem que, dels indiscutibles resultats d'aquestes eleccions, només en surti una proposta de calendari. Quan, ara més que mai, estem delerosos de referèndum. Ansiem la consulta que ha de validar, o no, el nostre procés cap a la independència.
Per tot plegat, us exigim també que no ens folleu, que tot i el desconcert dels guanyadors i la fal·lera dels segons i tercers, feu el favor d’emetre missatges definits per aquests més de dos milions de catalans que us hem donat el mandat de tirar endavant per la drecera sobirana, digueu-ne estat propi, independència, interdependència europea o com collons us plagui. Però enfileu l’agulla, mandrosos, perquè si no, us pot passar com a la tropa del president que ho fiava tot a l’empenta de la històrica explosió de desig nacional de l’11 de setembre oblidant-se que, per follar bé, s’ha d’estar ben humitejat. I el poble, de vegades, s’asseca de tant esperar. S'irrita fart que li donin tant pel cul.
(Homilia publicada al nº 18 de la revista satírica La Quera, que des d'avui ja podeu trobar als quioscos de Lleida, ben carregada de continguts punyents)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada