Carn d'Olla

Bankia finança el canal Segarra-Garrigues

Roda el món i torna al Born, diuen els pixapins de Barcelona per descriure que el món és un mocador i nosaltres sóm el moc. Doncs una cosa ben semblant hem descobert ara al Carajillo Party Lleida amb l’espetec de Bankia, el banc nascut l’1 de gener del 2011 d’un apedaçament de set entitats financeres que estàven amb l’aigua al coll (Caja Madrid, Bancaja, Caixa Laietana, Caja Canarias, Caja de la Rioja, Caja Avila i Caja Segovia). Arrel de la nacionalització ahir d’aquest ‘xiringuito’ financer farcit de dinosaures del PP al seu consell d’administració sabem que Bankia és la principal finançadora del nostrat canal Segarra-Garrigues. Sí, tal como ho llegeixen. Caja Madrid, que té el 52,1% del Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia (amb el 45% de les accions), és la reina mare de totes les operacions de crèdit que ha subscrit tant la part estatal como la Generalitat per construir aquest canal.

Qui ho havia de dir, oi, que la principal obra de regadiu que s’està fent en aquests moments al sud d’Europa, precisament a les comarques centrals de Lleida, té el finançament compromés en bona part amb la quarta entitat financera de les espanyes i que acaba de fer figa. Ara l’Estat n’és l’amo, i se suposa que en un periode raonable de temps la posarà a la venda, com està passant amb CatalunyaCaixa, una andròmina també enfonsada pels polítics emmamellats de la Diputació de Barcelona i altres de l'òrbita del PSC. A Bankia hi perdrem els 4.465 milions d’euros que l’Estat li va donar a crèdit –que no podrà tornar- a través del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) i els més de 7.000 que seran necessaris per sanejar-la, però ja sabem que els diners de tots no són de ningú. Així que endavant les atxes!

El més simptomàtic d’aquesta tornada al Born, però, serà que l’Estat, ara amo de Bankia, tindrà també una formidable palanca per fer-se present en la part que li correspon a la Generalitat (la xarxa secundària de sèquies i la portada de l’aigua a les finques) del projecte del Segarra-Garrigues. Com hom sap, i en quatre paraules, el canal Segarra Garrigues s’està executant en dos vectors: l’estatal i el que correspon a la Generalitat. L’Estat s’encarrega de construir els 84 quilòmetres del canal principal (uns 500 milions d’euros de pressupost –sembla que ja superats- que cofinancen al 50% Estat i Generalitat, aquesta amb les futures quotes que han de pagar els regants); i el Govern català s’ocupa, a través de Reg Sistema Segarra Garrigues (Regsega) de construir la xarxa secundària de sèquies d’accés a les finques i de la concentració parcel-lària, amb un pressupost de més de 1.000 milions d’euros que aquesta trituradora de bitllets que és el projecte del canal Segarra Garrigues també sembla haver superat a bastament.

Caja Madrid dirigeix l’orquestra

Doncs tant pel que fa a la part estatal com a la catalana, Caja Madrid és la que talla el bacallà quant a la direcció i control de tots els crèdits sindicats que AquaEbro (l’ens que paga la part estatal), Regsega (l’empresa pública de la Generalitat que executa la part catalana) i Aigües del Segarra Garrigues (una espècie d’Unió Temporal d’Empreses a qui Regsega va adjudicar aquests treballs, que ha d’explotar el canal fins l’any 2043 i que des de l’octubre passat presideix l’exconseller d’Agricultura Josep Grau) han anat sol.licitant per fer front a l’obra i que esperen recuperar passant la plateta entre els regants, ara més expectants que mai.

Així, el novembre del 2003 ja ens trobem Caja Madrid com a directora del primer crèdit sindicat, de 112 milions d’euros, que es va concedir a la Sociedad Estatal Canal Segarra Garrigues per començar a funcionar, encara que les primeres obres trigarien uns mesos. En aquest crèdit hi trobem també Bancaja, una altra del club de Bankia.

El 29 de juny de 2005 es va materialitzar la principal operació financera pel que fa al canal. Aigües del Segarra Garrigues signava a Tàrrega un crèdit de 924 milions d’euros amb 19 entitats per executar la concentració de finques i la xarxa secundària del Segarra-Garrigues. Era el contracte de finançament d’un projecte públic de major dimensió fet mai a Espanya i el tercer més gran d’Europa. Caja Madrid encapçalava, seguida de Dexia Sabadell, Banco Local, La Caixa, BBVA i Banc Sabadell, el pool bancari assegurador d’aquella magna operació financera.

Els anys 2009 i 2010 hi han hagut altres operacions de crèdit destinades a finançar les obres del Segarra-Garrigues, com els 105 milions que Regsega va obtenir el desembre del 2010 de cinc entitats financeres, amb Caja Madrid altra vegada al capdavant com a entitat-agent del prèstec. Havien de servir per pagar obres executades per Aigües del Segarra-Garrigues, l’aglomerat d’empreses constructores encapçalades per FCC Construcción, Agbar, Copcisa, Copisa i un grup minoritari de societats lleidatanes com Benito Arnó, Romero Polo, M. y J. Grúas, Àrids Romà i altres. Entre les primeres, Caja Madrid, ara Bankia, també té alguna cosa a dir en els consells d’administració.

Bankia també té relació amb Lleida per altres vessants, no menys importants. A banda de les deu oficines (7 a la capital i altres tres a Mollerussa, Balaguer i Tàrrega)  i dels milers d’impositors, desenes de posseïdors de participacions preferents i centenars d’accionistes que ara ho han perdut tot, Bankia també és propietària del 20% d’Indra, una de les grans empreses tecnològiques instal-lades al Parc de Gardeny, participació que l’Estat podria posar en venda ben aviat. Així mateix, Bankia té el 15% del capital de la cadena hotelera NH, amb establiments a Lleida, entre altres inversions menors i que donarien per un altre Carn d’Olla.

Ager Sedetanus