Carn d'Olla

Com se'ls gastava el tripartit, a Lleida

Llegit ahir a alguns diaris catalans: "ICV ha obtingut per fi resposta del Govern després de 16 mesos d'espera i després de sol·licitar l'empara de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, davant les maniobres dilatòries de l'Executiu d'Artur Mas. En la comissió d'Assumptes Institucionals de la Cambra catalana que s'ha celebrat aquesta tarda, la vicepresidenta, Joana Ortega, ha explicat que el canvi de denominació del departament que dirigeix Irene Rigau, que va decidir substituir el nom d'Educació (posat pel tripartit) per Ensenyament, va costar a la Generalitat un total de 12.000 euros. Però els ecosocialistes no s'han quedat satisfets amb la resposta d'Ortega. El president del grup d'ICV al Parlament, Joan Herrera, ha demanat al Govern el cost global del canvi de nom de tots els departaments i la vicepresidenta s'ha limitat a oferir les dades d'alguns departaments. Queden al tinter, els costos que ha comportat la nova denominació de Benestar Social i Família (anterioment Acció Social i Ciutadania) i la d'Empresa i Ocupació (abans Treball)."
Sort que Catalunya compta amb diputats tan treballadors com en Joan Herrera, que es preocupa de com es gasten els nostres calerons i de fins on arriba la perfídia del govern d'Artur Mas. Doncs bé, li donarem més feina, al senyor Herrera, i així justificarà encara més el seu sou, que paguem entre tots. En primer lloc, pregunti senyor Herrera quan va costar, el 2003, el canvi de nom d'Ensenyament a Educació. O no se li ha ocorregut, que abans el nom (aquest i altres) el va canviar el tripartit, del qual formaven part vostès? No recorda, que van governar aquest pais durant prop de vuit anys, de la maneta amb Esquerra Republicana i el PSC?
I en segon lloc, i aqui potser tindrà més feina, pregunti senyor Herrera com és possible que el seu govern, el del tripartit, hagi estat pagant durant aquests vuit anys el lloguer de l'antiga seu dels serveis territorials d'Ensenyament quan aquesta estava buida des del 2003? Pregunti, pregunti, però nosaltres ja li farem cinc cèntims d'avançada, per si el tornen a fer esperar setze mesos més: El 25 d'abril del 2003, la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil, inaugurava la nova seu dels serveis territorials del seu departament a Lleida, un edifici situat a la cantonada de Bisbe Irurita amb Pica d'Estats, prop de l'església de Santa Teresita, que va costar 3 milions d'euros i que havia de servir per unificar en un sol lloc tots els serveis d'una delegació d'Ensenyament que fins llavors estaven dispersos. El gruix d'aquests serveis, però, havien estat situats en un parell de plantes llogades per la Generalitat en un modern edifici del Passatge Pompeu, a tocar de Ricard Viñes.
Aquell mateix 2003, el 20 de desembre, prenia possessió com a president de la Generalitat en Pasqual Maragall gràcies al pacte de govern tripartit entre PSC, ERC i ICV. Llavors ja es va canviar el nom 'convergent' d'Ensenyament pel d'Educació, cosa que li recordem, senyor Herrera, per si vol preguntar també pel cost d'aquell primer canvi de noms. Però la veritable despesa, el veritable malbaratament de diners públics no rau en aquest rebateig. El que dona realment la mesura de com s'han fet les coses en aquest pais durant vuit anys, el que explica en bona mesura per què estem com estem, devem el que devem, i patim com patim ara per pagar la sanitat, l'educació, etc, etc,... és el fet que fins fa ben pocs mesos la Generalitat ha estat pagant el lloguer de la seu buida del departament d'Ensenyament al Passatge Pompeu de Lleida. Una vegada complertat el trasllat al nou edifici del carrer Pica d'Estats, el tripartit va estar pagant durant vuit anys el lloguer d'unes plantes buides al centre de Lleida. I no poca cosa: uns 3.000 euros al mes, 36.000 euros cada any, prop de 300.000 euros llançats durant aquests vuit darrers anys, fins que la nova consellera, la convergent Irene Rigau, va dir que ja n'hi havia prou i va rescindir el contracte, ja fa uns quants mesos. Des de llavors llueix un 'es lloga' als finestrals d'aquelles plantes buides del Passatge Pompeu. Pregunti, senyor Herrera. I a la vegada contesti, perquè els seus també hi eren, al govern, encara que el departament d'Educació passés de mans d'ERC a les del PSC.

Ager Sedetanus