Radars: un negoci privat i opac que surt molt car als lleidatans La concessionària Arnó-Sice reclama més de 2 milions d’euros a la Paeria després que Àngel Ros pugés el llindar de sancions a 65 km/h i ajornés més de 4 mesos la posada en funcionament dels radars En 5 mesos de radars i 10 de semàfors en vermell, els ciutadans de Lleida han rebut multes que superen de llarg el milió d’euros. Com és sabut, la concessionària del servei, Arnó-Sice, s’emporta el 31,5% de l’import de cadascuna de les més de 20.000 multes que s’han imposat en aquest curt període de temps més el 5% de la recaptació en via executiva. Al setembre, aquesta UTE ja tenia garantits ingressos per valor de 444.325 euros, una quantitat que cobria sobradament la previsió de despeses de l’empresa per a tot l’any, amb encara tres mesos de coll per fer més calaix a cop de multa.
Però ni aquesta astronòmica quantitat de multes, ni la “generositat” de l’equip de govern cedint gairebé un terç de l’import de cada sanció sembla haver saciat la concessionària, que el passat 8 de gener va presentar un “informe de reclamacions” que, en cas de prosperar, podria multiplicar per 5 els ingressos d’aquesta empresa i, de retruc, convertir els radars en una operació absolutament deficitària per a la Paeria. Només fins al setembre, la UTE reclama més de 2 milions d’euros. Una nova evidència que fa grinyolar la col·laboració público-privada a la qual l’alcalde Àngel Ros al·ludeix tan sovint com a ideal de funcionament de l’administració local. Malgrat l’opacitat que manté en la gestió dels radars l’equip de govern, hem conegut moltes dades que evidencien unagestió nefasta per part de la Paeria, unes exigències d’Arnó-Sice, que té contracte per 4 anys prorrogable a 2 més, desproporcionades i del tot inassumibles i un grapat d’incompliments tant per part de l’empresa com de l’ajuntament. Amb el camí aplanat per una oposició que no fa oposició, Ros havia aconseguit amagar el que hi ha darrera els radars fins avui. També seguirem amb lupa tot el que passi a partir d’ara.
El punt de partida, un engany Durant la presentació dels radars, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 quilòmetres per hora, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d’entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s’ajustava en absolut a la realitat, ja que el propi alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar quin era el llindar de velocitat màxim permès va ser Àngel Ros, obsedit en evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral.
Més enllà dels dubtes de seguretat que genera permetre que un vehicle circuli dins la ciutat a 64 km/h, la imposició del batlle té altres conseqüències. Com era de preveure, la concessionària no es va quedar de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i va fer ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l’ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s’estableix que Arnó-Sice percebrà 9 euros per cada expedient no validat. La concessionària, doncs, reclama 9 euros per cada foto d’excés de velocitat d’entre 55 i 64 km/h. Malgrat que l’empresa reconeix que el Plec del Contracte dóna potestat a la Paeria per establir el llindar dels 65 km/h, en les seues propostes de certificació (recull mensual amb l’import de les multes) de maig a agost la UTE reclama 981.871 euros per les sancions que s’haurien d’haver imposat als que anaven a menys de 65 km/h.
Ros ajorna l’estrena dels radars davant la denúncia de CIU per mala senyalització Si l’activació dels radars es va fer pública el 19 d’agost, com pot ser que la concessionària reclami multes de radar ja al maig? Perquè l’empresa entén que ha de cobrar la seua part de les multes des del moment en què va posar en funcionament els radars, que va ser la segona quinzena d’abril.
Àngel Ros, però, va aturar màquines davant l’evidència que la senyalització dels radars era deficient fet que, com va remarcar CIU el 5 de maig, convidava a pensar que hi havia un evident afany recaptatori. Un altra sapastrada fruit de la improvisació que, si s’atén la petició de la UTE, costaria gairebé un milió d’euros. És el principal concepte d’una llarga llista de reclamacions, que desgranem tot seguit.
Un radar mòbil que no es mou Al garatge de la Guàrdia Urbana hi ha, des del passat 6 de maig, un vehicle aparcat que no fa res més que agafar pols. Es tracta del flamant radar mòbil. Com establia el Plec de condicions, Arnó-Sice va subministrar aquest vehicle i ara reclama que se li pagui 9€ “per cada infracció que no s’ha generat amb l’equip de radar embarcat, pel fet de no utilitzar-lo”. Com es pot pagar per multes inexistents? Ben senzill, fent una estimació de les sancions que podria haver imposat el radar mòbil prenent com a referència “la mesura mensual de les infraccions captades pels radars fixes”. Resultat: entre maig i setembre, un total de 319.891 euros per compensar les sancions que ha deixat de cobrar l’empresa per la inactivitat del radar mòbil.
Un altre concepte destacat dins el sac de les reclamacions són els 580.148 euros que, segons la UTE, corresponen a les sancions (estimades) que el sistema no va registrar als conductors que anaven a menys de 65 km/h al maig, ja que durant el primer més el sistema no registrava res per sota d’aquesta velocitat. Amb quantitats així, sembla una minúcia la reclamació de 53.210 euros per sancions de semàfor en vermell que la Guàrdia Urbana va descartar per defectes en la fotografia i que la concessionària argumenta que han de ser correctes. La suma total de la certificació reclamada per la UTE fins al més de setembre és de 2.305.510 euros.
Ni la Paeria ni l’empresa compleixen amb les obligacions signades La Paeria, un cop descomptat el que paga a l’empresa, percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L’estimació d’ingressos per a l’ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. Per a què han de servir aquests diners? El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s’han d’aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d’accidents de trànsit i ajuda a les víctimes. Pot documentar el sr. Àngel Ros que els diners generats pels radars s’estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat? Pot explicar per què a 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n’hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst?
El contracte també obligava a Arnó-Sice a fer unes inversions que no s’estan complint, com per exemple la millora del sistema de control de trànsit, que, amb un import de 87.642 euros, hauria d’haver estat enllestida el passat més d’octubre, encara que ni tan sols s’ha iniciat. Idèntica situació viu la “inversió en connexions i comunicacions”, que no ha vist ni un euro dels 73.450 que s’hi han de destinar. L’empresa també hauria d’haver enllestit (durant el primer any de contracte, que es va complir el 22 de novembre de 2014) la semaforització de la rotonda de davant del cementiri (42.165 euros).
També resta aparcada en un calaix la instal·lació de càmeres de control (a aquestes alçades hauria d’haver-ne posat en funcionament 4 per valor de 9.303 euros), els 4 guals elevats de vianants (13.500 euros) i el subministrament, per valor de més de 15.000 euros, d’etilòmetres, pda’s (per generar multes) i diferents elements de control.
De la llarga llista d’inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions.
Ros: ineficiència, opacitat i factures per a la ciutadania El nostre alcalde presumeix de bona gestió quan la realitat evidencia que la seva tasca de govern és ineficient i està mal feta. L’alcalde aposta per privatitzar serveis públics, alguns d’ells essencials, i ho fa malament, amb condicions confuses que generen plets constants en els quals sempre surt perdent la ciutadania. L’alcalde presumeix d’honestedat al temps que amaga informació i manipula la opinió pública tan sols per egoistes interessos electorals.
L’alcalde mostra una actitud covarda ja que, enfront de les denuncies, s’oculta, evita donar la cara i menysté la ciutadania que demana saber el que succeeix a la ciutat.
Davant aquest desgavell, des del comúdelleida (
www.comudelleida.cat) exigim explicacions públiques a l’alcalde Àngel Ros. Exigim que a partir d’ara compleixi amb les seves obligacions com a servent de la ciutat i que ho faci atenent les prioritats de la ciutadania, amb tota la transparència i honestedat que entenem que mereix la gent de Lleida.
