La Mala Setmana

Lleida, 'low cost city'

Una allau de grans superfícies de productes barats, arquitectònicament infumables, envaeixen els polígons que la crisi ha deixat buits d'habitatges mentre el comerç local del centre i, sobretot dels barris, viu asfixiat

Lleida està adoptant, amb una velocitat insospitada, el model de suburbi de ciutat nord-americana. Un model de creixement basat en l'obertura de més i més hipermercats de productes ben barats i que s'han convertit en els terminals de sortida de les immenses exportacions de productes xinesos. Lleida està copiant, potser sense ser-ne del tot conscient, l'estil 'Wal Mart', la cadena de supermercats més gran del món i que té colonitzats els suburbis de tots els Estats Units amb preus imbatibles, qualitat indigesta i nuls drets laborals pels seu milió llarg de treballadors.

Si, fins que va començar la crisi, una immobiliària de Lleida marcava en realitat les línies mestres per on s'havia d'expandir la ciutat, tot i el Pla General Municipal d'Ordenació Urbana ara, l'urbanisme el marquen les multinacionals de la gran distribució i del consum 'low cost', de baix cost, com les cadenes de menjar ràpid i similars. És l'anomenat model de les 'zones mortes', grans espais d'aparcament i grans corredors d'asfalt que uneixen aquets hipermercats que semblen tots iguals. Només canvien el nom i els colors, perquè la base arquitectònica és sempre la mateixa. Grans cubs de materials efímers, barats i ràpids de construir i que, en cas de deslocalització, serviran per a qualsevol altra activitat de poc valor afegit. Deslocalització, hem dit, perquè aquests negocis aixequen el vol tan prompte com la direcció central, ubicada generalment en un altre país, considera que l'activitat ja no és rendible.

Tenim tants quartos, els lleidatans?

Refredada una mica la febrada municipal per El Corte Inglés, el que hem anat veient aquests darrers mesos és una autèntica colonització dels polígons que han quedat buits d'habitatges i negocis degut a la crisi. La zona de Copa d'Or és paradigmàtica de tot plegat. Tot tipus d’activitat 'low cost' (supermercats, hotels, etc..) s'ha apoderat d'una àrea d'expansió urbana on paradoxalment no hi ha veïns o, si n'hi ha, són a certa distància. Així que l'ús de l'automòbil es fa imprescindible per anar a aquestes meques del consum barat. Així, fora de l'horari comercial, podem veure immensos pàrquings desèrtics, escampats entre els monòtons cubs que allotgen els hipermercats.... (segueix)

Ager Sedetanus
 

(Aquests són els primers paràgrafs d'un nou reportatge de La Mala Setmana que es publica al número de juny de la revista satírica 'La Quera', que podeu trobar als quioscos des d'ahir dimecres)