Carn d'Olla

La Llotja és una gran traca

La Paeria 'apanya' amb empreses de Lleida l'explotació del Palau de Congressos

L'edifici roman buit i a les fosques gairebé tots els dies de la setmana

Fins i tot la Fundació Teatre de la Llotja comença a tenir pèrdues.  La Llotja en conjunt ja porta perduts 3,5 milions en dos anys

La Llotja, l'edifici que havia de canviar l'sky line de la ciutat de Lleida, es queda buida i s'ha d'omplir com sigui. S'han de justificar com sigui els 60 milions d'euros que ha costat aquest mausoleu. La Llotja està aquest dies a les fosques. Només una discretíssima activitat a la terrassa, algunes nits amb una buidor dessoladora, manté unes certes constants vitals. Si no, la gent que passa pel costat diria que aquest immoble gegantí està abandonat. Durant el dia hi ha una minsa activitat en un parell d'oficines que dónen al pont de Pardinyes, i para de comptar. És un altre senyal de la decadència de la ciutat de cartró-pedra bastida amb uns recursos que ara ens farien prou falta per no veure pels carrers tanta misèria. Una despesa gegantina que contrasta de forma sagnant amb els més de 12.000 persones aturades que hi ha a la ciutat, amb els centenars de famílies que no poden pagar l'aigua o el gas.
L'explotació privada de la Llotja ha estat un complet fracàs. I la part pública, la que mantenia fins ara la Fundació Teatre de la Llotja, també. Fa quinze dies l'alcalde, Àngel Ros, reconeixia un dèficit de 252.000 euros a la Fundació i ho atribuia a la disminució de les aportacions de la pròpia Paeria, que està també de retallades, i de les empreses que l'ajuntament té collades d'una manera o altra perquè paguin la festa encara que sigui a pessics. El que no va explicar l'alcalde és que el Centre de Negocis i Convencions SA, l'empresa que va constituir Ros el 2004 per acabar fent la Llotja, va presentar a 31 de desembre del 2010 un resultat negatiu de 2.163.844,72 euros. I l'any 2011 el va tancar amb 1.250.000 euros també de pèrdues. Això vol dir que des que es va posar en funcionament la Llotja, dos anys i mig mal comptats, els lleidatans ja hi hem perdut 3,5 milions d'euros, confessats. Aqui hi hauriem de sumar les 'aportacions' que la Paeria hi fa sota conceptes diversos a mode de respiració econòmica assistida. En aquests dos anys tampoc s’ha fet res a l’edifici annexe, el de les grades: 2.000 metres quadrats d’oficines buides. Ara hi posaran serveis municipals de Comerç i Consum, per omplir una mica.

Fracassa també l'explotació privada de la Llotja

Si la Fundació Teatre de la Llotja, sota la tutel-la directa de la Paeria, ha fracassat, pitjor ha anat encara l’explotació privada. La Llotja de Lleida SA,  l’empresa que es va fer càrrec de la vessant congressual i de restauració del mausoleu de Pardinyes ha fet figa. L'any passat ja va fugir cames ajudeu-me en Jaume Tàpies, el prestigiós restaurador i hoteler de la Seu quan va veure el percal. I ara les restes de la societat han estat venudes, per un simbòlic euro, a  Caparròs Celebracions, una filial de l’empresa de càtering i restauració Alessa Catering Services, de Torrefarrera, propietat de la família Torrelles i absorbida l’octubre passat per Serunion, filial a Espanya de la multinacional francesa de la restauració col.lectiva Elior. Aquesta empresa s'encarrega ara dels àpats dels que es reuneixen a la Llotja de tant en tant: la BBC s’ha instal.lat a la Llotja, Bodes, Banquets i Comunions, que per comptar assistents ja va bé a l'Ajuntament, doncs ho fa passar tot per congressistes i assimilats.
Però com els congressos tampoc omplen la Llotja, ara la Paeria acaba de fer una última jugada desesperada. Ha fet fora la persona que se n’encarregava, heretada de l’antiga La Llotja de Lleida SA i ha encomanat (directament, sense concurs) la gestió congressual i també la d’espectacles que fins ara portava la Fundació Teatre de la Llotja (la part pública) a una empresa molt singular, Zucar Event SL.
Zucar Event SL es va constituir, amb un capital de 3.200 euros (el mínim són 3.000), el 9 d’agost de l’any passat, precisament el mes en que es va desmantellar l’altra empresa adjudicatària -però aquesta mitjançant concurs- La Llotja de Lleida SA. Y Zucar Event SL està constituïda pels mateixos socis d’Espectacles La Traca SL, Antoni Cabero i Joan Arnedo, i comparteix fins i tot la mateixa adreça: Paer Casanovas, 12 de Lleida. Va incorporar un tercer administrador solidari, Rafael Zueco Almenara, que sembla ser qui s’encarrega de donar la cara com a programador de la Llotja (figura com a director de continguts). Així no és gens estrany que gairebé tots els espectacles que el passat 25 de juny l’alcalde Ros va presentar per la temporada de tardor de la Llotja es puguin trobar entre l’oferta de La Traca. Val a dir també que, com Alessa, La Traca és subministradora de la Paeria i, a més, membre del patronat de la Fundació Teatre de la Llotja en concepte d’empresa col.laboradora.
A tall de curiositat hem de dir que Rafael Zueco, expert en biatló i que el 2008 era consultor en matèria d’estalvi energètic i assessorava la venda d’un producte per millorar l’eficiència dels motors de combustió, va presentar una ponència al IV Festival de MasterClasses de Gestión Cultural, celebrat al maig a Madrid, ara ja reconvertit en gestor cultural, on l’enunciat era del tot un poema:  “Modelo de gestión del teatro de la Llotja- Lleida. Nacer en medio de la crisis y no tener presupuesto te obliga a aplicar soluciones de gestión imaginativas condicionadas al éxito de la taquilla. La publicidad es importante pero no  lo único. Rafael Zueco Almenara. Socio fundador de la empresa Zucar Event SL. Director de contenidos de ataquilla.net”.
Alessa i La Traca, doncs, són les dos empreses que ara per ara es fan càrrec d’explotar el mausoleu de la Llotja, gregàries com són de la Paeria. Veurem quan duren. Les grandeses de l’òpera i dels magnes congressos sembla que han quedat al malson de la ressaca d’allò tan nostrat del braç i la màniga. Per aquest viatge no feia falta gastar-se 60 milions d’euros. Amb un envelat de festa major i de lloguer ja haguéssim fet.

Ager Sedetanus